* La Muralla antiga, del segle XI, va ser substituïda el segle XIV,
quan Pere el Cerimoniós, motivat per la guerra que mantenia contra Pedro
el Cruel de Castilla, impulsà la construcció d’una nova muralla el
1356. En fou encarregada una junta municipal, que l’any 1406 es
reorganitzà en la Fàbrica de Murs i Valls; els seus recursos consistien en la cisa,
un impost d’onze diners per cada cafís de blat, amb l'import del quals
edificava i mantenia les obres. Guillem Nebot va dirigir la construcció
de la muralla.
 |
| La porta i el pont de Serrans |
* A la part davantera, als costats de la porta hi ha carreus de colors
diferents, alguns són molt llargs; és ben probable que foren espoliats
de restes romanes. Les parts posteriors són a gola oberta, és a dir, descobertes, perquè no pogueren ser utilitzades contra l’interior de la població.
* En cada pany
de paret de la façana hi havia cinc carreus grisos del mateix tamany,
col·locats alternats entre els altres a distàncies regulars, tres en
vertical i dos en horitzontal, de manera que formaven una creu. Aquest
detall no va ser observat pel restaurador, i s’ha perdut en alguns
llocs.
* L’escala monumental no estava prevista i es va afegir més tard, quan acabaven les obres, per això talla una finestra.
* L’escala monumental no estava prevista i es va afegir més tard, quan acabaven les obres, per això talla una finestra.
* A la part superior hi havia el penell, un pal gros amb
anelles, per a col·locar la Senyera. Fet que donà origen a la llegenda
que diu que aquesta no s’inclina mai, ni per a passar una porta.
 |
| Eximenis entregant als jurats el Regiment de la cosa pública, davant la porta de Serrans, 1499 |
* L’edifici va ser presó des del 1586 -al principi de nobles- fins el
1887. Aquesta és l‘única raó que va salvar-lo de l’enderroc de les
muralles el 1868. Conserva una campana, utilitzada per a prevenció
d’incendis quan tenia aquest ús.
* Pareix ser que al segle XIX, quan encara existia la muralla, hi havia
vora riu, als dos costats del pont, un banc corregut en forma de mitja
lluna. A l’hora assenyalada, el Micalet feia el toc de tancar muralla i es tancaven totes les portes. Els que hi arribaven tard ja no podien accedir a la ciutat i es quedaven a la lluna de València.
* El nom de Serrans li ve perquè és l'entrada del camí que condueix per les muntanyes del nord, a Catalunya i Aragó.
* Va ser declarada monumento nacional el 1931.
* En la guerra del 1936 el govern republicà fugí cap a València i se’n dugué totes les obres d’art del Museo del Prado. En les torres d’aquesta porta -també al col·legi del Patriarca- van ser dipositades les més importants, perquè es va pensar que, amb proteccions suplementàries, podrien resistir bé els bombardejos. En aquesta operació participà el pintor Josep Renau.
* Va ser declarada monumento nacional el 1931.
* En la guerra del 1936 el govern republicà fugí cap a València i se’n dugué totes les obres d’art del Museo del Prado. En les torres d’aquesta porta -també al col·legi del Patriarca- van ser dipositades les més importants, perquè es va pensar que, amb proteccions suplementàries, podrien resistir bé els bombardejos. En aquesta operació participà el pintor Josep Renau.
* En el cos central de la porta un relleu realitzat per Luis Bolinches,
professor de l’Escola de Belles Arts de València, commemora la ingent
obra del seu arquitecte. Sota l’efígie del pedrapiquer hi ha una
dedicació en caràcters gòtics que diu:
A PERE BALAGUER
PROHOM IL·LUSTRE VALENTÍ
MESTRE DE REGLA I COMPÀS DEL GREMI DE PEDRAPIQUERS
INVENTOR I EMSEMS OPERARI
D’AQUESTA SUPERBA PORTA DE LA CIUTAT
CONSTRUIDA EN ELS ANYS DE 1392 A 1398
L’EXCM. AJUNTAMENT DE VALÈNCIA
EN PERDURABLE MEMÒRIA
ANY 1930
TEXTOS:
La nova muralla cristiana
Des del segle XI fins a mitjan el XIV, que la gran mortaldat
de la pesta negra produí un canvi de conjuntura, l’Occident europeu
havia viscut un llarg període de prosperitat econòmica, creixença
demogràfica i continu desenrotllament urbà. Podia vantar-se’n encara
l’any 1370 el rei Pere el Cerimoniós a les corts de Tarragona: Nenguna
ciutat ni vila qui vui hajam Nós, totes són així poblades, que dins los
murs antics dels moros o dels gentils no caben, així com apar
manifestament.
 |
| El pas sota la porta |
Com que era patent l’amenaça dels atacs de Pere el Cruel, rei de
Castella, el rei Pere el Cerimoniós encoratjà els jurats de la ciutat
l’any 1356 per tal que construissen un nou recinte emmurallat que
inclogués els ravals. En fou encarregada una junta municipal, la qual
l’any 1406 es reorganitzà en la Fàbrica de Murs i Valls, legítim orgull de la València foral; els seus recursos consistien en la cisa d’onze diners per cada cafís de blat, pagadors a tots els llocs de la contribució de la ciutat.
Les obres de la nova muralla de València, dirigides pel mestre
picapedrer Guillem Nebot, foren dutes a terme ràpidament. Al peu de la
muralla hi havia un vall o fossat, de quaranta pams, que
replegava les immundícies i aigües sobrants de la ciutat. Els murs,
encara que alts i grossos, eren tan sol de tàpia, i havien estat bastits
amb la terra extreta en excavar els valls.
La nova àrea urbana d’intramurs havia duplicat gairebé la de la ciutat
musulmana, i de fet, resultava massa gran, car comprenia bastants
sectors sense urbanitzar.
La precipitació amb què fou erigida la muralla cristiana, explica la
feblesa de la seua construcció. Tanmateix els portals foren sempre més
sòlids que els murs, car solien ser de pedra picada i tenir una robusta
torre al damunt.
Posteriorment els Jurats referen amb pedra picada el mur septentrional
de la ciutat, on fou construïda entre 1392 i 1398 la monumental porta
dels Serrans, on abans hi havia hagut la porta dels Roters, -anomenada
d’Alcàntara en temps dels sarraïns- És una de les millors mostres de
l’arquitectura gòtica militar de tota Europa, orgull de la ciutat que
les erigí i les ha sabudes restaurar molt bé l’any 1915. El seu
constructor, mestre Pere Balaguer, s’inspirà en la Porta reial del
Monestir de Poblet. Són dues severes torres pentagonals unides per un
cos central decorat amb filigrana flamígera, que tenen totalment
descoberta la part de dintre la ciutat -de manera que mai els militars
que les ocupassen no podrien subjugar-la-, a les quals fou afegida una
àmplia escala exterior en el mateix segle XIV. Són tan majestuoses que
més que no pas un castell defensiu, semblen un arc triomfal.
Lamentablement foren convertides en presó l’any 1568, servei que feren
durant tres segles, fins l’any 1888.
MANUEL SANCHIS GUARNER
La ciutat de València
Publicacions del Cercle de Belles Arts, 1972
Les Torres de Serrans
...pont i torres s’anomenen així, dels Serrans, per obrir-se
al final de la ruta que usava la gent de la muntanya per a venir a
València. Les torres són un dels pocs vestigis que ens queden del
cinturó medieval de muralles. Va començar la seua construcció el 1392.
En projectar-les, Pere Balaguer, “mestre de pedra picada”, s’inspirà en
la Porta Reial de Poblet, i superà amb escreix el model. Quan el 1398
s’acabaren les obres, el picapedrer fou recompensat apart l’estipendi,
amb un vestit de tela de Flandes, en senyal d’agraïda satisfacció. I ho
tenia ben guanyat. Les dues torres, unides per una porta d’airosa
decoració, posseeixen una egrègia sumptuositat d’arc triomfal. Fins i
tot la seua part posterior -a gola oberta, que en diuen els tècnics-,
amb les seues voltes, les fines escales, les seues disposicions
estratègiques, resulta solemne i luxosa. Amb la Llotja, les Torres dels
Serrans són el millor de l’arquitectura monumental de València.
JOAN FUSTER
Viatge pel País Valencià
Edicions 62, 1971
La porta dels Serrans
ENRIC A. LLOBREGAT
Hist. de l’Art al País Valencià
Ed. Tres i Quatre, 1986
Tipus de portes
Al luxós recinte de València hi apareixen els dos tipus, el de les dues
torres de front semi octogonal i el de les dues torres de front
semicilíndric. El primer és el de la porta dels Serrans, la més
monumental de les catalanes, a la fi del pont que, venint pel camí de
Barcelona, travessa el Túria. És una versió augmentada i enriquida de
l’obra de Guillem Guimerà, de Poblet. La projectà Pere Balaguer, formant
part del recinte bastit per Pere el Cerimoniós des del 1356. La porta
dels Serrans fou alçada entre 1392 i 1397. Les seves torres són ritmades
entre segments, els de baix separats per una imposta, el de dalt, que
sobresurt d’una barbacana en forma de balcó sobre permòdols, dóna la
volta a tot el front de l’estructura. Sobre la porta adovellada, hi ha
un fris decoratiu d’arcades cegues.
ALEXANDRE CIRICI PELLICER
L’art gòtic català. Segles XIII i XIV
Edicions 62, 1977
Les torres de Serrans
Més que com a element defensiu han de ser considerades com la porta
principal de la ciutat en l’època foral; arc d’ingrés i veritable arc de
triomf en el lloc de convergència dels camins reials de Saragossa i
Barcelona. Cap de les altres antigues portes fou tan sumptuosa ni
estigué tan ornamentada. Correspon a un moment en què, després de les
revoltes de la Unió i les guerres amb Castella, la ciutat, eixamplada,
enriquida i en calma, volgué embellir-se.
Les dades relatives a la construcció s’han conservat amb tota exactitud en la col·lecció de documents anomenada Sotsobreria de Murs i Valls, que
es troba en l’arxiu Municipal. Consta que l’obra d’aquest portal
començà sobre un altre de més antic el 6 d’abril de 1392 amb l’obertura
dels fonaments, i va dirigir els treballs el pedrapiquer Pere Balaguer,
el qual per a una millor realització de l’obra havia visitat, per ordre
dels Jurats, bona part de Catalunya a fi de veure portes i torres
emmurallades.
 |
| Part posterior, a gola oberta |
L’estructura està formada per murs gruixuts de bona maçoneria d’acord amb el seu caràcter de fortificació, revestits de paraments de carreuó de pedra calcària local (Alginet) lligat amb mescla de calç i arena. Ja quasi acabada l’obra de les torres i la porta es plantejà la necessitat d’un accés monumental a la planta noble, i així, tot i que no figurava en els plànols primitius, es projectà una gran escalinata de pedra construïda entre 1397 i 1398, la terminació de la qual coincidí amb la de la monumental portada, però sense poder evitar deixar gairebé tapiada una de les finestres del pis baix. Aquesta espaiosa escala, adossada a la testera interior de la torre esquerra, servia d’accés a les esplèndides llotges de la planta alta per a les famílies dels jurats, magistrats i consellers amb motiu de les espectaculars festes en ocasió de l’entrada solemne a València d’alguns alts personatges tals com: reis, arquebisbes, virreis, etc. Cal buscar-ne la gènesi i els antecedents en les escales similars de les cases nobles i burgeses de València, totes de disseny i disposició anàlegs i és un model clàssic de la característica escala valenciana a l’aire lliure.
L’edifici fou molt maltractat per les obres d’adaptació de la presó;
tapiades les grans arcades de la part inferior i perforat el mur extern
per nombroses finestres reixades, i perduda la barbacana emmerletada,
presentava un aspecte lamentable. La destrucció interior havia estat
radical, per la qual cosa l’Ajuntament, en decidir-ne la restauració,
recaptà un informe de la Reial Acadèmia de Sant Carles, redactat el 27
de maig de 1893,
 |
| Batent de la porta que tancava muralla |
Al primer pis hi ha el trànsit o comunicació entre les torres, sense
buit cap a la part exterior però amb una gran arcada volada de tota
l’amplitud de l’estança pel costat de la ciutat; el pis superior
constitueix una terrassa amb ampit, el qual dóna també a l’interior i
mira a l’exterior per un alt bastió. D’aquesta terrassa arranquen
diverses escales: cap a la barbacana, cap a les terrasses d’ambdues
torres i a l’interior d’aquestes.
Les torres consten en el seu alçat d’un pis baix, dos d’alts i la coberta de terrassa voltada per murs emmerletats. A la planta baixa hi ha grans estances voltades amb nervadures gòtiques sobre mènsules esculpides, amb accés directament a través de portes practicades en els murs de migjorn. Anàlegs en forma i dimensions són els dos pisos superiors, cada un dels quals s’obri pel costat de la ciutat amb un grandiós finestral format per una ogiva motllurada.
Les torres consten en el seu alçat d’un pis baix, dos d’alts i la coberta de terrassa voltada per murs emmerletats. A la planta baixa hi ha grans estances voltades amb nervadures gòtiques sobre mènsules esculpides, amb accés directament a través de portes practicades en els murs de migjorn. Anàlegs en forma i dimensions són els dos pisos superiors, cada un dels quals s’obri pel costat de la ciutat amb un grandiós finestral format per una ogiva motllurada.
L’aspecte des de l’exterior és imposant i està accentuat per l’alt talús
que forma el basament en la zona del fossat. A un terç de la seua
elevació estan circumdades per una imposta motllurada i al segon terç,
sobre gruixuts permòdols esglaonats, on recolzen les corbades que el
sostenen, hi ha el camí de ronda, protegit per un reconstruït ampit els
merlets del qual, com els cap cims de les torres, no han estat
completats amb les corones de pedra, semblants a les de la Llotja de la
Seda, que varen tenir originalment. Per dessota d’aquest matacà, en la
zona central, el parament està ornamentat per unes delicades arcades
tapiades del gòtic florit tallades sobre la pedra , les quals, amb
l’escut reial, flanquejat per dos escuts de la ciutat, sostinguts per
àngels tenants, constitueixen l’essencial de la decoració d’aquesta
portada.
CATÀLEG DE MONUMENTS DE LA
COMUNITAT VALENCIANA
Cons. De Cultura, Ed. I Cª., 1983
